Aquest diumenge, 13 d’abril de 2025, ens ha deixat per sempre la Maria Teresa Carbonell, que durant molts anys havia estat la companya de Wilebaldo Solano. Se n’ha anat, és veritat, amb 98 anys, però la seva presència, sens dubte, la trobarem a faltar. Nascuda l’agost de 1926, quan va esclatar la Guerra Civil només tenia 10 anys, però els seus pares –que havien militat al Bloc Obrer i Camperol i, a partir de 1935, al Partit Obrer d’Unificació Marxista- van saber com educar-la, portant-la a una escola on s’ensenyava amb el mètode Montessori. Va conèixer en Wile quan, en plena repressió stalinista contra el POUM, després dels fets de maig de 1937, es va refugiar a casa seva. Aleshores ella tenia 11 anys i en Wile 21, però és evident que haver-se conegut en aquell context fou colpidor. Acabada la guerra, mentre en Wile s’exilià i patí presó a França durant la Segona Guerra Mundial, ella va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. L’any 1950, la Maria Teresa va viatjar a París amb la finalitat d’estudiar Literatura francesa a la Sorbona. Allà es retrobà amb en Wile, que durant la guerra havia estat secretari general de la Joventut Comunista Ibèrica i que des de 1947 era secretari general del POUM. Es van casar l’any 1952 i van compartir les seves vides fins el 2010, quan en Wile es va morir.
Continuar leyendo «Un adéu amb nostàlgia: Maria Teresa Carbonell (Pelai Pagès, 2025)»
