Josep Comabella Rabassa (Wilebaldo Solano, 2000)

Josep Comabella y Rabassa nació en 1908 en Ponts, pueblo de la provincia de Lérida, y murió en Barcelona en 1981, tras una vida agitada e intensa en la que se destacó brillantemente en diversos dominios. Huérfano de padre en plena infancia, se trasladó con su familia a la ciudad de Lérida, donde se desarrolló su vida escolar, tras la que comenzó a trabajar en una ferretería. Se formó por sí mismo como tantos jóvenes de su época y se destacó en seguida por su pasión por la literatura y las luchas sociales. Leer artículo “Josep Comabella Rabassa (Wilebaldo Solano, 2000)”

Experiencias de la revolución española (Pablo-Ignacio de Dalmases, 2003)

Reseña del libro de Ignacio Iglesias Experiencias de la revolución española (El POUM, Trotski y la intervención soviética), Editorial Laertes-Fundación Andreu Nin. Originalmente en Radio Nacional de España-Los libros.
Leer artículo “Experiencias de la revolución española (Pablo-Ignacio de Dalmases, 2003)”

Manuel Grossi Mier, tierra y libertad (Ernesto Burgos)

Semblanza de Manuel Grossi publicada en La Nueva España, en una seción que ha recreado figuras señeras de Mieres a través de estampas escritas en primera persona que les recrean en un momento destacado de su vida.
Leer artículo “Manuel Grossi Mier, tierra y libertad (Ernesto Burgos)”

In memoriam: Ignacio Iglesias, el último rebelde (Ernesto Burgos)

El pasado 15 de octubre fallecía en París Ignacio Iglesias, justo cuando iba a cumplir el 70º aniversario de la fundación del Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM), como señalaba en la necrológica publicada por el diario “El País” su veterano dirigente Wilevaldo Solano. Leer artículo “In memoriam: Ignacio Iglesias, el último rebelde (Ernesto Burgos)”

Una novel·la sobre Andreu Nin de recomanable lectura (Ernest Benito)

He de confessar que m’ha sorprès molt gratament la lectura de “La noche desnuda”, de Juan Carlos Arce. Lectura que vaig iniciar amb certa recança i temor, al tractar sobre la mort i desaparició d’Andreu Nin i el procés al POUM. Un sempre té la prevenció que, al convertir en novel·la fets històrics, la ficció pugui deformar-los en aquest procés de narració. EL temor inicial va convertir-se en un interès, cada cop més apassionat, a les poques planes d’haver iniciat la seva lectura, fins a tal punt que vaig empassar-me-la en una sola nit.
Cal felicitar doncs a l’autor, en primer lloc, per saber respectar de manera bastant escrupolosa les veritats històriques, al ensems que sap col·locar la ficció en aquells moments o situacions que en cap moment desvirtuen les realitats contrastades. És el primer mèrit que cal agrair-li però, certament no es pas l’únic.
Trobo molt encertat el creuament que fa de dues de les figures que més han transcendit en la projecció internacional del POUM la de l’Andreu Nin i George Orwell i tanmateix crec que també es un encert el ressaltar la importància que va tenir en la vida personal d’Andreu Nin la seva dona, Olga Tareeva, el tercer personatge destacat en la novel·la.
Aprofita molt bé la ficció per a explicar allò que mai sabrem com va passar, perquè romandrà per sempre ocult a la història, però que sap posar al lector que conegui la trajectòria dels personatges, en que és el que “podria haver passat”. Ho fa de manera planera i amb una bona capacitat narrativa i mantenint l’atenció del lector en tot moment amb una trama molt ben teixida i argumentada.
Em permeto també destacar la part final de la novel·la on descriu de manera acurada i amb tot un seguit de detalls, que no desvirtuen en cap moment la veritat històrica, tot el procés judicial que va seguir-se contra el POUM i els seus dirigents. Crec que es –en la meva opinió- la millor de les moltes aportacions que fa aquesta narració perquè tots aquells que la llegeixin, a més gaudir-ne en la lectura, ampliïn el seu coneixement d’una realitat històrica que ha estat massa temps oculta i poc divulgada en defensa d’uns interessos que, per sort de tots, avui ja quasi be han desaparegut.
No us desvetllaré pas el contingut de la trama perquè, malgrat la temptació que en tinc, l’autor no em perdonaria mai -i amb tota la raó- el fer-ho en un article d’aquestes característiques però, el que si que us puc recomanar es que no deixeu de llegir-la, perquè a més de gaudir d’una bona novel·la, podreu ampliar el vostre coneixement sobre l’entorn que li va tocar viure a un dels vendrellencs que ha tingut més projecció internacional. L’Andreu Nin.