No sé pas si entre els homes del POUM ha pogut haver-hi emboscat algun espia al servei de Franco, de Hitler o de qualsevol de la colla d’encanallats que volen occir les llibertats populars del poble espanyol, per tal de junyir-lo a l’esclavatge a què estan sotmesos els països de règim totalitari. M’inclino a creure que n’hi ha hagut, com n’hi ha hagut i n’hi ha, crec jo, a tots els sectors antifeixistes. El que jo vull afirmar, perquè d’això m’atreveixo a dir que n’estic segur, és que ni l’Andreu Nin ni cap, potser, dels dirigents i militants de llur organització política, no són espies ni res d’això que la rancúnia dels comunistes oficials ha volgut atribuir-los. […] Arran dels fets de maig a Barcelona, algú ja intentà que l’anterior Govern de la República acordés la dissolució del POUM, la suspensió de la seva premsa i l’empresonament dels seus dirigents. ¿Motius en què hom fundava la proposta? Els textos del diari poumista La Batalla. Jo sóc testimoni de com Largo Caballero s’oposà resoltament i enèrgica a la pretensió que el Govern servís per tal que algú ventilés un plet de família… Caballero afirmà que un Govern presidit per ell no sentaria el precedent de dissoldre un partit pels motius que hom al·legava. “Si ací hi ha quelcom de delictiu -deia ell, assenyalant els números de La Batalla exposats damunt la taula de Consells- que hom ho remeti al Fiscal i que sigui aquest, si creu que hi ha motius suficients, el que dissolgui el POUM i que faci tot el que hom proposa. Però tolerar jo que això ho faci el Govern…” Les paraules de Largo Caballero eren un lliçó, àdhuc per als més exaltats partidaris de la dictadura. Calia, doncs, cercar la manera d’acabar amb els trotskistes, o almenys, intentar-ho, sense que intervingués prèviament el Fiscal. Si hom comptava amb un aparell policíac, com el de Madrid, poc havia de costar l’ordiment d’una trama que fes aparèixer els trotskistes com aliats de Hitler i de tots els feixismes. La trama ja ha estat ordida, però això no sempre és una prova material del fet que hom es proposa perseguir. Jo crec sincerament que si alguna cosa queda demostrada, arran de la tragèdia del POUM, solament serà el sadisme del partit que ha volgut perseguir els trotskistes sense altre motiu que el d’ésser-ho. I no és que jo vulgui fer calendaris. Els dies parlen amb prou claredat, al meu entendre, i el temps serà el que doni o em negui la raó. Per ara, només hi ha el fet de les detencions i, el que és més greu, el fet que ningú no conegui el parador d’alguns dels detinguts [un era Nin]. I això podria ser la mort moral d’allò altre.
Mes: octubre 2021
Entre la realidad histórica y las imágenes: la Comuna de 1871 (Juan Manuel Vera, 2021)
Una versión resumida de este texto fue publicada en Trasversales nº 56, septiembre 2021.
“Esta ley del capital es de naturaleza aristocrática, pues tiende cada vez más a concentrar el poder en pocas manos; es inevitable que cree una oligarquía, dueña de las fuerzas nacionales. No sólo es antiigualitaria, sino también antidemocrática, y sirve a los intereses de unos pocos en contra de los intereses de todos. Es una de las expresiones de esa concepción del pasado, nada nueva, según la cual, en la tierra como en el cielo, en la religión como en la política, sólo se admite a unos pocos elegidos” André Léo
Para evaluar el significado de la Comuna de París y la función que ha cumplido en los paradigmas políticos de la izquierda revolucionaria no se deben olvidar los hechos históricos reales pues, a veces, las imágenes construidas en referencia a los mismos son mucho menos transparentes de como se presentan y se produce una fuerte disociación entre el discurso político sobre el acontecimiento y su historicidad. La interpretación de la Comuna de París con las categorías utilizadas por el marxismo, y también por el anarquismo, en las décadas posteriores, proyecta unas visiones sociales muy distintas de aquellas que tenían sus protagonistas.
Frnacesc Tosquelles, psiquiatra y militante del POUM (Pelai Pagès, 2021)
Publicación original en Blog História, present y futur. Traducción: Viento Sur
La profesora y filóloga Joana Masó acaba de publicar un libro que, el pasado día 4 de septiembre presentamos en la librería Anónimos de Granollers y que, en muchos sentidos, es emblemático, Tosquelles, Curar les institucions, una personalidad prácticamente olvidada en la historia de nuestro país.
Continuar leyendo «Frnacesc Tosquelles, psiquiatra y militante del POUM (Pelai Pagès, 2021)»
ESPACIOS LIBRES. Con las mujeres afganas. «No le importamos a nadie» (Carmen San José y Luis M. Sáenz, 2021))
Carmen San José es médica de familia y miembro del MATS. Luis M. Sáenz es jubilado y coeditor de Trasversales . Texto aparecido orginalmente en Infolibre