Jordi Arquer i Saltor, empleat de comerç, dirigent obrer i escriptor (Barcelona 1906-Perpinya 1981). Diccionari biographic del movement obrer al Països Catalans, Editions Universitat de Barcelona-Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2000. Con autorización del autor.
Inicià la seva militància en les files del republicanisme federal. Fou soci del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona i membre de la seva secció de treball. Va col.laborar en el seu organ de premsa, “Lluita”, des d’on va combatre els sectors més reformistes.
El 1923 col.laborà a “La Terra”, l’organ de la Unió de Rabassaires de Catalunya que dirigia Lluís Companys, i entre 1923 i 1926 va escriure a “Justícia Social”, el portaveu de la Unió Socialista de Catalunya. Durant la Dictadura entrà en contacte amb l’Estat Català de Francesc Macià, però a partir de 1926-1927 es va inscriure en el nucli revolucionari de l’ Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona que organitzava uns seminaris d’estudis marxistes, des d’una vessant eminentment cultural. Durant l’any 1928 va entrar en contacte amb un grup d’obrers d’avantguarda que funcionava a Lleida, i a l’ estiu del mateix any va viatjar a París, on es va entrevistar amb Joaquim Maurín.
Juntament amb Domènec Ramon i Amadeu Bemadó va fundar, durant la tardor de 1928, el Partit Comunista Català, que es basava en els quatre punts d’una declaració de principis que havia elaborat Arquer mateix: materialisme històric, lluita de classes, dictadura del proletariat i dret dels pobles a l’autodeterminació. Des de 1928 i durant tot 1929 va col.laborar habitualment a “L’Opinió”, on va participar en la polèmica sobre l’arrelament de l’anarquisme a Catalunya i va polemitzar amb Joan Peiró sobre el concepte d’acció directa. En l’article «El partit de demà», publicat el 31 de novembre de 1929, parlava de «fer el partit polític obrer, organisme combatiu i disciplinat, dotat d’òrgans de propaganda i elements d’agitació. Inflexible en l’oposició contra la burguesia i més encara contra totes les tendencies reformistes del moviment obrer». Va col.laborar
també a “La Señal”, de Lleida, que havia començat a aparèixer el 1929, i a “L’Andreuenc”,de Barcelona, que va aparèixer el día 1 de gener de 1930 i l’abril va passar a convertir-se en “Treball”, del qual va esdevenir redactor. El 1930 va traduir, anotar i introduir “El comunisme i la qüestió nacional i colonial”, amb textos de Lenin, Stalin i Bukharin i va publicar “Les interpretacions del marxisme”.
Contrari a les tendències apoliticistes de l’anarcosindicalisme, durant l’ any 1930 es va manifestar ferm partídari d’iniciar un procés d’unificació entre el Partit Comunista Català i la Federació Comunista Catalanobalear, que liderava Maurín, procés del qua! havia de sortir el Partit Polític Obrer. Acusat d’injúries contra la monarquía, per una conferència pronunciada a Vilafranca
del Penedès, fou detingut el juny de 1930 i va romandre a la presó fins al 25 d’agost de 1930.
L’octubre de 1930, en plena reorganització del moviment obrer, va participar en l’assemblea constitutiva del Sindicat Mercantil, de la junta directiva del qual formà part, i fou nomenat delegat del Sindicat al Comitè de la Confederació Regional de Catalunya. A finals de novembre de 1930 va encapçalar el grup majoritari del Partit Comunista Català que va decidir unificar-se amb la Federació Comunista Catalanobalear i constituir el Bloc Obrer i Camperol, per bé que el congrés formal de fusió es va realitzar el día 1 de març de 1931.
Fou candidat pel BOC a les eleccions municipals del 12d’abril de 1931 pel districte quart de la ciutat de Barcelona i l’abril de 1931 figurava també com a redactor del setmanari “L’Hora” i era un dels col.laboradors habituals de “La Batalla”. En el BOC fou membre del comitè central i del seu comitè executiu i va formar part de la comíssió encarregada de redactar la tesi nacional del partit. Al mateix temps era membre de l’Escola Marxista i el responsable d’impartir cursets sobre història dels moviments politicosocials. El 1931 va escriure el fullet “De Pi i Margall al Comunisme”, on presentava el pensament de Pi i Margall com l’antecedent de les idees comunistes, i el 1932 va publicar “Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas”, on defensava el dret a l’autodetenninacíó dels pobles i criticava l’actitud d’anarquistes, socialistes i del PCE enfront de la qüestió catalana. El maig de 1931 firmà, juntament amb altres dirigents comunistes, una carta oberta al general de la divisió de Catalunya, Eduardo López Ochoa, en què es demanava la dissolució de la guàrdia civil, i a finals de mes o començaments de juny fou processat, juntament amb Jaume Miravitlles, per injúries a la guàrdia civil. En representació del Sindicat Mercantil va participar a la Conferència Regional de la CNT, celebrada el 31 de maig i l’u de juny de 1931, i fou candidat del BOC per la ciutat de Barcelona a les eleccions legislatives de juny de 1931.
El juliol del mateix any formava part de la delegació del BOC que havia d’anar a Moscou per resoldre les diferencies amb la Internacional Comunista. L’abril de 1932, durant el segon congrés de la Federació Comunista Catalanobalear, fou un dels redactors de la tesi sobre la qüestió nacional, i de bell nou fou candidat del BOC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932, a les eleccions a diputats a Corts el 19 de novembre de 1933 i a les municipals del 14 de gener de 1934.
En el terreny sindical, una vegada expulsat el Sindicat Mercantil de la CNT, va participar en la vaga que aquest sindicat va convocar l’octubre de 1933, i dirigí el seu òrgan de premsa, “Treball”. El gener de 1934 va participar, com a representant dels sindicats expulsats de la CNT, en el primer míting que l’Aliança Obrera va celebrar al Palau d’ Arts Decoratives de Barcelona. L’any 1934 publicava el fullet “L’evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al comunisme”.
Després del 6 d’octubre de 1934 passà a la clandestinitat i quan es constituí el POUM, el setembre de 1935, va assistir a la seva reunió constitutiva i passà a formar part del comitè executiu del nou partit. Col.laborà a “La Nueva Era”, òrgan teòric del POUM, des d’on el gener de 1936 criticava la concepció que els comunistes tenien del Front Popular. L’any 1936 va traduir i anotar el llibre de Marx “Crítica del programa de Gotha”, prologat per Maurín. Impulsor del Front Únic dels Treballadors del Comerç, tingué un paper dirigent en la vaga mercantil de juny de 1936.
Amb l’esclat de la guerra civil va dirigir, juntament amb Grossi, la primera columna de voluntaris del POUM que va marxar cap al front d’ Aragó i va prendre Tardienta i Sariñena. Fou comissari polític de la divisió Lenin i es manifestà partidari que les zones aragoneses que estaven sota el control militar de les milícies catalanes fossin incorporades a Catalunya. El desembre de 1936 participà- al Ple del Comitè Central del POUM, que es desenvolupà durant la crisi del govern de la Generalitat, firmà el manifest del POUM davant aquesta crisi i fou designat com un dels redactors de la ponència política i de la ponencia sobre les nacionalitats que s´havien de discutir en el pròxim congrés del POUM, que mai no es va celebrar. L’any 1937 va prologar les “Intervenciones parlamentarias” de Joaquim Maurín i el fullet que recollia la polèmica Maurín-Carrillo, que havia tingut lloc el 1935.
Després dels enfrontaments de maig de 1937, fou detingut el 16 de juny de 1937 amb el comitè executiu del POUM i traslladat a València, pero va quedar en llibertat el 27 de juliol perquè el jutge de València no va trobar materia delictiva contra ell. En sortir de la presó va formar part del comitè executiu clandestí del POUM i féu gestions a favor dels presos del POUM prop del ministre del govern de la República Julián Zugazagoitia i del comitè nacional de la CNT. Tornà a ser detingut el dia 29 de juliol de 1938.Jutjat l’octubre del mateix any, amb la resta de membres del comitè executiu del POUM, pel Tribunal Especial d’Espionatge i Alta Tralció, fou condemnat a onze anys de «segregación de la convivencia», com a «cómplice del delito» de rebel.lió, perquè no era a Barcelona durant el els fets de Maig de 1937.
Acabada la guerra marxà a l’exili, primer a França i després a Mèxic, fins que s’establí a París i a Perpinyà. Progressivament desvinculat del POUM, durant un temps milita en el Moviment Socialista de Catalunya. Va col.laborar a revistes d’exili publicades a Mèxic, com “Mundo”, “Endavant”, “L’lnsurgent”, “Quaderns de l’Exili” i “La Nostra Revista”, a “Ressorgiment” de l’Argentina i “Germanor” de Xile. El 1943 va publicar a Mèxic “El futur de Catalunya i els deures polítics de l’emigració catalana”.
Després de la mort de Franco va intentar un efímer retorn a la política i va crear, sense gens d’èxit, el Bloc Obrer i Camperol dels Països Catalans.