Nora Nin, un altre adéu… (Pelai Pagès, 2020)

Ens acaba de deixar, el passat diumenge dia 16 d’agost, a Roma, on feia ja anys que vivia, Nora Nin, la filla petita de l’Andreu Nin i de l’Olga Tarèeva. I ha mort pràcticament nou anys després de què ho fes Ira, la seva germana gran, en aquest cas  als Estats Units.

La Nora, nascuda a Moscou, l’any 1928, va venir a Barcelona quan Nin va poder marxar de Rússia, el setembre de 1930 i va viure a Catalunya fins que el seu pare fou assassinat. Al documental de TV3 Operació Nikolai, que va desentrellar definitivament l’assassinat de Nin, hi apareixia Nora, amb un retret, de segur, inevitable: de l’Andreu Nin polític ho sabem tot, però… i del Nin pare, què en sabem? I és que la Nora, com l’Ira,  va perdre el pare quan encara era una nena, i va haver de viure tota la vida amb la recança d’un pare absent en moments molt importants de la existència. Absent, no tan sols després de la seva mort.

Perquè Nin  fou el prototip de revolucionari, d’home d’acció, d’intel·lectual i de polític, que va posar en primer pla la realització de l’ideal: a partir d’un moment determinat, la revolució va esdevenir l’objectiu fonamental de la seva vida, en el qual van quedar vertebrats tots els altres aspectes. Per aquesta raó Nora es podia queixar de no tenir un record de Nin com a pare. Un Nin que des del naixement de la seva filla havia patit presó en diverses ocasions, havia ocupat càrrecs de responsabilitat a Rússia i a Catalunya, havia viatjat en missions polítiques per tot Europa… havia desenvolupat, en fi, una activitat política tan absorbent que li havia deixat molt poc temps per a fer de pare.

 Arran de l’Operació Nikolai, que van dirigir la Dolors Genovès i en Llibert Ferri, poc temps després aquest va explicar la seva trobada amb la Nora, amb aquests termes:

“La trobada amb Nora Nin va ser un dels moments més emotius. La vam anar a veure a Roma i li vam lliurar una còpia dels documents; ella ens va treure els records de família, les fotografies, les cartes…No estava decidida a parlar davant la càmera. Els records eren dolorosos; la Nora Nin patia un bloqueig emocional que li impedia parlar amb fluïdesa de tot el que va passar.. Finalment va fer un esforç i va acceptar el repte de la càmera. La Dolors i jo li ho vam agrair de tot cor i després ella mateixa em va reconèixer, al cap de tres mesos, un cop  vist el documental, que n’estava molt satisfeta. Que tot era ja una mica menys traumàtic.”

 Valguin aquestes darreres paraules per recordar la Nora, i el llegat que ens va deixar el seu pare, tan present per a molts de nosaltres. Adéu, Nora, descansa en pau.

Día publicada: agosto 27, 2020
Escrito por: Pagès, Pelai
Categoría: Andreu Nin
Tags:

Tres documentos de León Trotski sobre el POUM y Andreu Nin (1936-1937)

Reproducimos a continuación varios documentos poco conocidos de Trotski sobre el POUM. Para el resto de sus textos, folletos, artículos y cartas, sobre España remitimos al lector a la obra, editada por Pierre Broué, La revolución española (1930-1940), Barcelona, Editorial Fontanella, dos volúmenes, 1977.

Continuar leyendo «Tres documentos de León Trotski sobre el POUM y Andreu Nin (1936-1937)»

Carta de León Trotsky a Joan London (1937)

Querida camarada:

Experimento cierta confusión al confesarle que sólo estos últimos días, es decir, con un retraso de treinta años, he leído por primera vez El talón de hierro, de Jack London. Este libro me ha producido -lo digo sin exageración- una viva impresión. No por sus estrictas cualidades artísticas: la forma de la novela no hace aquí más que servir de cuadro al análisis y la previsión sociales. Voluntariamente, el autor es muy parco en el uso de los medios artísticos. Lo que le interesa no es el destino individual de sus héroes, sino el destino del género humano. Sin embargo, no quiero con esto disminuir en nada el valor artístico de la obra, y principalmente de sus últimos capítulos a partir de la Comuna de Chicago. Lo esencial no es eso. El libro me ha impresionado por el atrevimiento y la independencia de sus previsiones en el terreno de la historia.

Continuar leyendo «Carta de León Trotsky a Joan London (1937)»

Coyoacán, en la medianoche del siglo (Pepe Gutiérrez-Álvarez, 2020)

Este texto es una adaptación del último capítulo del libro del autor El fantasma de Trotsky (España 1916-1940), publicado en Espuela de Plata, Renacimiento, Sevilla, 2012. Artículo publicado originalmente en Viento Sur.

80 años después de que se echaran siete llaves sobre su sepulcro, odiado por igual por el estalinismo como por la reacción (su nombre es al mismo tiempo uno de los blancos de la intelectualidad neoliberal y de la que rodea a Putin), Trotsky sigue siendo uno de nuestros enlaces en el tiempo.

Continuar leyendo «Coyoacán, en la medianoche del siglo (Pepe Gutiérrez-Álvarez, 2020)»