L’anomenada guerra civil de 1936–1939 va ser l’ intent de la societat espanyola de dirimir amb les armes els diversos conflictes ideològics del moment. L’esclat bèl·lic fou conseqüència directa de la insurrecció d’uns quants generals contra la legalitat republicana, però la resistència del poble espanyol davant aquella agressió militarista fou percebuda, en la imaginació de molts escriptors d’ arreu del món, com un senyal esperançador sobre les possibilitats d’ aturar l’ amenaça feixista que presidia l’ escena política europea dels anys trenta. La resistència de les organitzacions obreres contra l’ envestida reaccionària obria, al mateix temps, les expectatives i energies revolucionàries que tenien com a referent -encara immaculat- el fulgurant experiment soviètic de 1917. L’ exaltació de les primeres setmanes va deslliurar els instints més assassins i els ideals més generosos. De fora estant, els actes més obscurs van ser engolits per la necessitat de comunió amb el fervor revolucionari d’ “un poble en armes”, resistint heroicament l’ agressió d’ uns militars colpistes.
Leer artículo “Els escriptors estrangers i la guerra civil a Catalunya (Miquel Berga, 2006)”