George Orwell i Homenatge a Catalunya (Miquel Berga, 2006)

Quan el desembre de 1936, camí de Barcelona, George Orwell (pseudònim d’ Eric Blair), passa per París per recollir papers del consolat d’ Espanya aprofita la breu estada per visitar Henry Miller. Els dos escriptors es professen admiració mútua. L’americà és un entusiasta de la primera obra d’ Orwell, “Sense ni cinc per París i Londres”(1933). L’ anglès troba en la prosa de Miller la creativitat narrativa que els temps requereixen. I, tanmateix, les seves actituds polítiques no poden ser més allunyades. Els detalls de la trobada entre els dos escriptors que rememora el secretari d’ Henry Miller  il·lustren l’ intens debat entre política i literatura que la guerra espanyola posa en màxima tensió. Orwell manifesta l’ objectiu del seu viatge i declara –amb el pragmatisme propi d’un antic oficial de la policia imperial britànica- que se’n va a “matar feixistes” perquè algú o altre se n’ha d’ ocupar i perquè, en aquelles circumstàncies, el que està en joc pels escriptors és la possibilitat de seguir escrivint en llibertat. Participar en la lluita armada contra el feixisme era, segons Orwell, una necessitat objectiva i un imperatiu moral. A Miller aquestes reflexions no li fan ni fred ni calor. Li semblen idees “de boy-scout” que el porten a actuar com un idiota i procura fer-li entendre que la seva acció individual no canviarà pas el destí fatal de la història. Davant la determinació d’ Orwell, però, Miller li prega que accepti una jaqueta de vellut “com la meva contribució a la causa de la república espanyola”. No cal dir que el regal de Miller no és pas cap presa de partit sinó un detall de solidaritat gremial amb un amic escriptor.

Els escriptors estrangers i la guerra civil a Catalunya (Miquel Berga, 2006)

L’anomenada guerra civil de 1936–1939 va ser l’ intent de la societat espanyola de dirimir amb les armes els diversos conflictes ideològics del moment. L’esclat bèl·lic fou conseqüència directa de la insurrecció d’uns quants generals contra la legalitat republicana, però la resistència del poble espanyol davant aquella agressió militarista fou percebuda, en la imaginació de molts escriptors d’ arreu del món, com un senyal esperançador sobre les possibilitats d’ aturar l’ amenaça feixista que presidia l’ escena política europea dels anys trenta. La resistència de les organitzacions obreres contra l’ envestida reaccionària obria, al mateix temps, les expectatives i energies revolucionàries que tenien com a referent -encara immaculat- el fulgurant experiment soviètic de 1917. L’ exaltació de les primeres setmanes va deslliurar els instints més assassins i els ideals més generosos. De fora estant, els actes més obscurs van ser engolits per la necessitat de comunió amb el fervor revolucionari d’ «un poble en armes», resistint heroicament l’ agressió d’ uns militars colpistes.
Continuar leyendo «Els escriptors estrangers i la guerra civil a Catalunya (Miquel Berga, 2006)»

Orwell en España (Miquel Berga, 2003)

Prólogo al libro recopilatorio Orwell en España («Homenaje a Cataluña» y otros escritos sobre la guerra civil española), Barcelona, Tusquets editores, 2003. Reproducido con permiso del autor para la Fundación Andreu Nin.
Continuar leyendo «Orwell en España (Miquel Berga, 2003)»