Mes: enero 2019

Quan el desembre de 1936, camí de Barcelona, George Orwell (pseudònim d’ Eric Blair), passa per París per recollir papers del consolat d’ Espanya aprofita la breu estada per visitar Henry Miller. Els dos escriptors es professen admiració mútua. L’americà és un entusiasta de la primera obra d’ Orwell, “Sense ni cinc per París i Londres”(1933). L’ anglès troba en la prosa de Miller la creativitat narrativa que els temps requereixen. I, tanmateix, les seves actituds polítiques no poden ser més allunyades. Els detalls de la trobada entre els dos escriptors que rememora el secretari d’ Henry Miller  il·lustren l’ intens debat entre política i literatura que la guerra espanyola posa en màxima tensió. Orwell manifesta l’ objectiu del seu viatge i declara –amb el pragmatisme propi d’un antic oficial de la policia imperial britànica- que se’n va a “matar feixistes” perquè algú o altre se n’ha d’ ocupar i perquè, en aquelles circumstàncies, el que està en joc pels escriptors és la possibilitat de seguir escrivint en llibertat. Participar en la lluita armada contra el feixisme era, segons Orwell, una necessitat objectiva i un imperatiu moral. A Miller aquestes reflexions no li fan ni fred ni calor. Li semblen idees “de boy-scout” que el porten a actuar com un idiota i procura fer-li entendre que la seva acció individual no canviarà pas el destí fatal de la història. Davant la determinació d’ Orwell, però, Miller li prega que accepti una jaqueta de vellut “com la meva contribució a la causa de la república espanyola”. No cal dir que el regal de Miller no és pas cap presa de partit sinó un detall de solidaritat gremial amb un amic escriptor.

Continuar leyendo «George Orwell i Homenatge a Catalunya (Miquel Berga, 2006)»